Lyrics
Per a tu sembla tot igual
Però a l'ànima s'han marcat
Les empremtes que el temps va deixant
Com un crit inaudible d'invisibilitat
Vellesa cossos molestos,
Vellesa tema vital
Biologia imperfecta, fragilitat
La criptonita era la soledat
Es l'existència mateixa que atrofiant-se està
El preu que toca pagar per haver conegut
La bellesa de la vida, per haver-la viscut
Un conflicte entre experiència i salut
I mentre el temps s'accelera, no et resignes
A no viure la vida en present
A la derrota pel pes de la nostàlgia
A no creure que estos temps son els bons temps
Viatger silenciat que et volen invisible
Que no et derrote el silenci postmodern
No et disfresses ni t'amagues que no eres cap monstre
De segur tots transitarem el camí a l'infern
Viatger silenciat no et tornes invisible
Ni t'oblides de viure la vida en present
No et retires de la lluita quotidiana
Perquè estos temps son, sense dubte, els bons temps
Viatger silenciat que et volen invisible
Que no et derrote el silenci postmodern
No et retires de la lluita quotidiana
Perquè estos temps son, sense dubte, els bons temps
Miquel Gil
O/B/O DistroKid